[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ A ] [ següent ]
Aquest llançament afegeix el suport oficial per a l'arquitectura AMD64 que suporta processadors de 64 bits d'Intel (EM64T) i AMD (AMD64). Al llançament anterior, Debian GNU/Linux 3.1 («sarge»), ja existia una versió no oficial d'aquest port. Actualitzar des d'aquesta versió no oficial hauria de ser possible utilitzant aquestes notes de llançament, però no està suportat oficialment per Debian.
El suport oficial per a l'arquitectura Motorola 680x0 («m68k») s'ha abandonat ja que no complia el conjunt de requisits establerts pels gestors del llançament de Debian. Els principals motius són el baix rendiment i suport limitat del desenvolupament principal per al conjunt de cadena d'eines («toolchain») essencials. D'altra banda, s'espera que el port m68k continue actiu i disponible per a ser instal·lat, encara que no forme part del llançament estable oficial.
Les arquitectures suportades oficialment per Debian GNU/Linux etch són les següents:
Intel x86 («i386»)
Alpha («alpha»)
SPARC («sparc»)
PowerPC («powerpc»)
ARM («arm»)
MIPS («mips» (big endian) i «mipsel» (little endian))
Intel Itanium («ia64»)
HP PA-RISC («hppa»)
S/390 («s390»)
AMD64 («amd64»)
Podeu trobar més informació sobre l'estat del port i informació específica de
la vostra arquitectura a les pàgines web de ports de
Debian.
Aquest nou llançament de Debian ve amb molt més programari que el seu predecessor sarge; la distribució inclou més de 6500 nous paquets, d'un total de 18200. La major part del programari de la distribució s'ha actualitzat: prop de 10700 paquets (és a dir el 68% dels paquets que eren a sarge). Per diversos motius, també s'han esborrat un nombre significatiu de paquets de la distribució (més de 3500, el 23% dels paquets de sarge). No trobareu actualitzacions per a aquests paquets i es marcaran com «obsolet» a les interfícies de gestió de paquets.
Amb aquest llançament, Debian GNU/Linux canvia XFree86 per la versió 7.1 d'X.Org, que és compatible amb una gamma més àmplia de maquinari i té una millor autodetecció. Açò permet l'ús de Compiz, que és un dels primers gestors de composició de finestres per al sistema de finestres X, que aprofita completament l'acceleració OpenGL per maquinari als dispositius suportats.
Debian GNU/Linux ve una altra vegada amb les versions actualitzades d'entorns i aplicacions d'escriptori. Entre d'altres, inclou l'entorn d'escriptori GNOME 2.14[2], el KDE 3.5.5a i l'Xfce 4.4. S'han actualitzat també les aplicacions de productivitat, incloent els conjunts de programes d'oficina OpenOffice.org 2.0.4a i KOffice 1.6 i també el GNUcash 2.0.5, el GNUmeric 1.6.3 i l'Abiword 2.4.6.
Les actualitzacions d'altres aplicacions d'escriptori inclouen l'Evolution
2.6.3 i el Gaim 2.0. El conjunt de programes de Mozilla també s'ha actualitzat
però han canviat de nom: iceweasel (versió 2.0.0.2) és el
navegador Firefox sense marca, i icedove (versió 1.5)
és el client de correu Thunderbird sense la marca.
Aquest llançament també inclou, entre d'altres, les actualitzacions de programari següents:
la biblioteca GNU C, versió 2.3.6
la col·lecció de compiladors 4.1 de GNU com a compilador per defecte
intèrprets de llenguatge: Python 2.4, PHP 5.2
programari de servidor:
servidors de correu: Exim 4.63 (el servidor de correu per defecte per noves instal·lacions), Postfix 2.3, Courier 0.53, Cyrus 2.2
servidors web: Apache 2.2, fnord 1.10
servidors de base de dades: MySQL 5.0.32, PostgreSQL 8.1
el servidor OpenSSH, versió 4.3
servidors de noms: Bind 9.3, maradns 1.2
servidor de directori: OpenLDAP 2.3
La distribució oficial de Debian GNU/Linux té entre 19 i 23 CD de programari (depenent de l'arquitectura) i un nombre semblant de CD de codi. També hi ha una versió de la distribució en DVD.
El programa preferit per a la gestió de paquets des de la línia d'ordres és
l'aptitude. L'aptitude suporta la majoria de les
operacions de la línia d'ordres de l'apt-get i s'ha comprovat que
té una millor resolució de dependències que l'apt-get. Si encara
utilitzeu el dselect, hauríeu de canviar a l'aptitude
com a interfície oficial per a la gestió de paquets.
A etch s'ha implementat un mecanisme de resolució de conflictes avançat que intentarà trobar la millor solució si s'han trobat conflictes per canvis en les dependències entre paquets.
L'APT Segur està disponible a etch. Aquesta característica incrementa
la seguretat dels sistemes Debian GNU/Linux, gràcies a la senzilla integració
de criptografia forta i signatures digitals per validar els paquets
descarregats. Aquest llançament inclou l'eina apt-key per afegir
noves claus a l'anell de claus de l'apt, que per defecte tan sols inclou la
clau de l'arxiu de Debian actual, que està disponible al paquet
debian-archive-keyring.
En la seva configuració per defecte, l'apt us avisarà si els
paquets que es descarreguen des de les fonts no s'han autenticat. En els
propers llançaments és possible que es forci la verificació de tots els paquets
abans de descarregar-los. Es recomana als administradors de fonts d'apt no
oficials que generin una clau criptogràfica i que signin els seus fitxers
Release, així com que mirin de distribuir d'una forma segura les seves claus
públiques.
Per obtenir més informació llegiu apt(8), el capítol signat
de paquets a Debian del Manual de Seguretat de Debian i el
Wiki de Debian.
Un altra característica que s'ha afegit a apt és la possibilitat
de descarregar tan sols els canvis del fitxer Packages des de la
vostra última actualització. Podeu trobar més informació d'aquesta
característica a Actualitzacions
més lentes dels fitxers d'índex de l'APT, Secció 5.1.3.
El servei debian-volatile es va introduir com un servei no oficial al llançament de sarge, i es converteix ara en un servei oficial de Debian GNU/Linux.
Açò significa que ara utilitza una adreça .debian.org[3]. Assegureu-vos, doncs, de fer
els canvis necessaris al fitxer /etc/apt/sources.list, si ja
estàveu utilitzant aquest servei.
debian-volatile permet als usuaris actualitzar fàcilment paquets
estables que contenen informació que es desactualitza ràpidament, tals com les
llistes de signatures dels programes antivirus o el conjunt de plantilles dels
filtres de correu brossa. Per a més informació i per trobar una llista de
rèpliques, podeu vore la pàgina
web de l'arxiu.
S'han produït un gran nombre de canvis a la distribució que beneficiarà les noves instal·lacions de etch, però que podrien no aplicar-se de forma automàtica a les actualitzacions de sarge. Aquesta secció dona una descripció general dels canvis més importants.
Uns quants paquets de desenvolupament que tenien prioritat estàndard
ara tenen prioritat opcional, que farà que ja no s'instal·len per
defecte. Açò inclou el compilador estàndard de C/C++, gcc, així
com alguns altres paquets (dpkg-dev, flex,
make) i les capçaleres de desenvolupament (libc6-dev,
linux-kernel-headers).
Si voleu tenir aquests paquets al vostre sistema, la manera més fàcil és
instal·lant el paquet build-essential, que farà que s'instal·len
la major part d'ells.
Els paquets que fan falta per suportar el SELinux, tenen prioritat estàndard. Açò vol dir que s'instal·laran per defecte a les noves instal·lacions. En els sistemes existents, podeu instal·lar el SELinux usant:
# aptitude install selinux-basics
Adoneu-vos que el suport de SELinux no està activat per defecte.
Podeu trobar informació de com configurar i activar el SELinux al Wiki de Debian.
El superdimoni inet per defecte per etch és el openbsd-inetd en
comptes del netkit-inetd. No s'engegarà si no hi ha cap servei
configurat, que és el que hi ha per defecte. El nou dimoni predeterminat
s'instal·larà de forma automàtica en actualitzar.
vi ha canviat
La còpia de vi instal·lat per defecte ara és una versió compacta
del vim (vim-tiny) en comptes del nvi.
Els sistemes de fitxers ext2 i ext3 es crearan amb les característiques dir_index i resize_inode activades per defecte. La primera característica accelera les operacions en directoris amb molts fitxers; la segona fa possible canviar la mida del sistema de fitxers en línia (és a dir, mentre està muntat).
Els usuaris que actualitzen des de sarge poden considerar afegir el
dir_index manualment utilitzant el tune2fs[4]; el senyalador
resize_inode no es pot afegir a un sistema existent. És possible
comprovar quins senyaladors té un sistema de fitxers utilitzant dumpe2fs
-h.
La codificació per defecte per les noves instal·lacions de Debian GNU/Linux és UTF-8. Unes quantes aplicacions també es configuraran per a que utilitzen l'UTF-8 per defecte.
Els usuaris que actualitzen a etch que vulguen canviar a UTF-8 hauran de reconfigurar les seves definicions de locale i l'entorn. Es pot canviar la selecció per defecte de tot el sistema complet utilitzant dpkg-reconfigure locales; primer seleccionant un locale UTF-8 pel vostre idioma i país i després posant-lo per defecte. Adoneu-vos que canviar a UTF-8 vol dir que probablement necessitareu convertir els fitxers que teniu de la vostra codificació anterior a UTF-8.
El paquet utf8-migration-tool conté una eina que pot ajudar en la
migració, d'altra banda, el paquet tan sols està disponible a «unstable» ja que
no estava preparat a temps per etch. Fer una còpia de seguretat de les vostres
dades i de la configuració abans d'utilitzar-la és una molt bona idea.
Adoneu-vos que algunes aplicacions podrien no funcionar correctament en un entorn UTF-8, majoritàriament per problemes de visualització.
El Wiki de
Debian conté alguna informació addicional dels canvis des de sarge a
etch.
Debian GNU/Linux 4.0 incorpora la versió 2.6.18 del nucli per a totes les arquitectures; el llançament és encara majoritàriament compatible amb nuclis de la sèrie 2.4, però Debian ja no proporciona suport per a aquests.
Hi ha hagut canvis importants, tan en el nucli mateix com en els seus paquets per a Debian. Alguns d'aquests canvis compliquen el procés d'actualització, i poden representar problemes potencials mentre es reinicia el sistema després de l'actualització a etch. Aquesta secció descriu els canvis més importants; els possibles problemes, així com informació sobre com solucionar-los s'inclouen en capítols posteriors.
S'ha canviat el nom de tots els paquets del nucli Linux, de kernel-* a linux-*. Així serà més fàcil incloure altres nuclis que no siguin Linux en el futur.
A sarge es va separar el nucli en diverses versions segons la família del processador d'aquesta arquitectura. Degut a canvis al nucli que permeten optimitzar automàticament el nucli per al processador del sistema, ja no hi ha cap necessitat real de separar aquestes versions.
En sistemes multiprocessador ja no fa falta tenir la versió *-smp del nucli Linux. Per a AMD64, els paquets sense -smp suporten ambdós tipus de sistemes: uniprocessador i multiprocessador.
Sempre que ha estat possible, s'han proporcionat paquets que depenen dels nous per a facilitar la transició.
Els paquets Debian d'imatges del nucli per a AMD64 requereixen un initrd per
arrencar el sistema. Degut als canvis al nucli, l'eina utilitzada per a
generar els initrd a sarge, initrd-tools, ja no es pot utilitzar.
S'han desenvolupat dues eines noves per a reemplaçar l'anterior:
initramfs-tools i yaird. Els conceptes que hi ha al
seu darrera són molt diferents; teniu una descripció general disponible al
Wiki de
Debian. En tots dos casos es generarà l'initrd utilitzant el
sistema de fitxers initramfs, que és un arxiu cpio
comprimit. L'eina predeterminada i recomanada és initramfs-tools.
Si actualitzeu a un nucli de etch, per defecte s'instal·larà
initramfs-tools.
El paquet initrd-tools encara s'inclou a etch ja que és necessari
en actualitzacions des de sarge. S'esborrarà en properes versions.
/dev i cerca de nou maquinariEls nuclis a etch ja no suporten devfs.
El reemplaçament de devfs és udev, una implementació
en espai d'usuari de devfs.
El udev està muntat sobre el directori /dev i
emplenarà aquest directori amb els dispositius suportats pel nucli. També
afegirà i esborrarà dinàmicament dispositius en carregar o descarregar mòduls
del nucli respectivament, basant-se en els esdeveniments generats.
udev és molt més versàtil que devfs i ofereix serveis
que s'utilitzen des d'altres programes com ara hal («Hardware
Abstraction Layer», o capa d'abstracció de maquinari).
En combinació amb el nucli, l'udev també s'encarrega de la
detecció de maquinari i de la càrrega de mòduls dels dispositius detectats. És
per això pel que està en conflicte amb el hotplug. A sarge, el
discover també s'utilitza al procés d'arrencada, però la seva nova
versió a etch ja no ofereix aquesta funcionalitat. Les X.org encara utilitzen
el discover per detectar quina és la controladora de gràfics que
hi ha al sistema.
Si instal·leu una imatge del nucli, per defecte s'instal·larà udev
ja que initramfs-tools depèn d'aquest.
Podeu evitar la instal·lació de udev compilant un nucli propi no
modular, o utilitzant un generador d'initrd alternatiu, com ara
yaird. Tanmateix, initramfs-tools és el generador
d'initrd recomanat.
[ anterior ] [ Continguts ] [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] [ A ] [ següent ]
Notes de llançament de Debian GNU/Linux 4.0 ("etch"), AMD64
$Id: release-notes.ca.sgml,v 1.29 2007/08/17 11:52:02 xerakko Exp $debian-doc@lists.debian.org